sábado, 12 de noviembre de 2011

In my secret life




Una vez me dijo Antígona del blog la Cólera de Aquiles (http://lacoleradeaquiles.blogspot.com/ ) que había canciones de las cuales se podrían escribir más de un tratado o un ensayo,que eran condensadas tan enriquecedoras e instructivas como un libro.

Ésta que os traigo hoy,me parece pura poesía de la mano del maestro Leonard Cohen....así que me vuelvo a saltar el guión del cine para ofreceros este pequeño ensayo sobre el amor o  su querencia.

16 comentarios:

Manderly dijo...

Me gusta su voz! No es que siga demasiado su trayectoria pero las canciones conocidas me gustan.
El mes pasado estuvo aquí para recoger el Premio Principe de Asturias de las Letras (por cierto, genial discurso en la ceremonia de entrega!!). Estuve presente en la inauguración de una exposición de sus pinturas y me pareció un tipo agradable y muy emocioado y humilde ante los que allí estábamos.
Un saludo.

TRoyaNa dijo...

Manderly,
si,sé que le dieron el Premio Príncipe de Asturias de las letras y escuché el discurso de la ceremonia inaugural gracias al blog de desconvencida (http://desconvencida.blogspot.com/2011/10/6-anos-desconvencida.html)

Una verdadera maravilla el discurso,justo me impactó por lo que tu mencionas,me pareció un hombre tremendamente humilde,así que yo al menos,quedé completamente rendida a sus pies.
No sabía que pintaba,lo que me faltaba por saber;)

Saludos!

Dona invisible dijo...

M'agrada força Leonard Cohen, m'ha acompanyat en molts moments aquí. Una sensibilitat especial i un poder gairebé extraterrenal per arribar-nos fons. Com a mínim a mi em passa. A més, crec que és d'aquells cantants que agraden a persones de diferents generacions. La seva música no entén d'edats ni de modes.
Hi ha diverses cançons seves que m'agraden molt i segons el dia les escolto una i altra vegada: So long Marianne, Suzanne, Hallellujah, Famous Blue Raincoat, Take this Waltz...
La que ens regales avui és per parlar-ne i analitzar-la durant hores... com et va dir l'Antígona. La trobo a faltar, per cert.
petonsssss

Carmela dijo...

Me encanta Troyana. También leí su discurso y me encantó.
Todo un personaje, voz, vida y música.
Un beso

U-topia dijo...

Preciosa la canción y esa voz única!!

Besitos!!

Bargalloneta dijo...

bonica cançó!
jo no l'he seguit gaire
petons

TRoyaNa dijo...

D.I.
no sabia que t´agradava Leonard Cohen.Igual si saps que va ser ordenat monjo budista com Jikan Dharma am el significatiu nom de «El silenciós».

De les cançons que anomenes conec "Take this Walts" que es una adaptació del poema "Pequeño vals vienés" de Federico García Lorca,al que Cohen ha admirat sempre tant que a la seua filla li varem posar de nom Lorca en honor al poeta granadí.

També he escoltat "Hallellujah" en la veu de Rufus Wainwright
http://youtu.be/Zbkw_TDz5c0

De totes les que he escoltat d´ell, les que més m´agraden son "In my secret life","I´m your man" (http://youtu.be/qaGgzc2U00c )
i "Hallellujah".Ah ! i Chelsea Hotel que li la va dedicar a Janes Joplin.


I sí, "In my secret life" dona per a moltes interpretacions,la que interprete jo es el trobar a faltar un amor que ha viscut i ja no té però encara té a la seua altra vida que ningú controla i que està en la seua ment.

ahhh! i jo també trobe a faltar la Antigona,per cert.a veure si torna,esperem que sí.

Bsts

TRoyaNa dijo...

Carmela,
en mi opinión,lo que hace grande a un ser humano,cuando hablamos de un o una genio,es su humildad.

Y a mí Leonard Cohen me va a conquistar totalmente con ese discurso inaugural.

Otro beso para ti!

TRoyaNa dijo...

Laura,
una voz inconfundible,reconocible,grave,personal
Bsts

TRoyaNa dijo...

Barga,
jo tampoc conec tota la seua obra ni li he seguit en realitat,però n´hi ha algunes cançons seues i també versionades que m´encanten.
Bsts

Ignasi dijo...

Admirable la humilitat de Cohen en la seva grandesa.

Improbable, però, per si no conèixes aquesta versió estremidora del seu himne.
Pocs mesos desprès era mort...

http://www.youtube.com/watch?v=vOoEYxt0PPA

TRoyaNa dijo...

Ignasi,
no coneixia aquesta versió.Gràcies.
Que trista la mort d´aquest cantautor i guitarrista,tan jove.
bsts

David Cotos dijo...

La canción tiene un contoneo interesante.

TRoyaNa dijo...

David C.
me alegra que te guste.
saludos!

Susan Lenox dijo...

leonard Cohen, tiene un tipo de poesia que me es dificil de definir
pero me gusta mucho.

TRoyaNa dijo...

Susan,
...es que yo por lo poco que le he leído,no lo definiría como fácil,precisamente.
A mí también me gustan su voz y sus letras.
bsts